Durant el període comprès entre 1640 i 1714, Sant Andreu de Palomar va esdevenir un dels epicentres de la Revolta dels Segadors i posteriorment de la Guerra de Successió.
Aquesta revolta va començar a Sant Andreu de Palomar el 22 de maig de 1640, després que el 30 d’abril arribés a Santa Coloma de Farners un destacament de l’exèrcit de Felip IV per a preparar l’allotjament del terç de “Leonardo Moles” El 14 de maig de 1640, l’exèrcit castellà tornava a Sta. Coloma i va cremar tot el poble i tots els masos del terme i de tornada van saquejar tots els pobles que van trobar pel camí.
Això va fer que els caps de colla de segadors amb les colles senceres decidissin en una assemblea marxar contra les forces del “Conde-Duque de Olivares”, que es mantenien a Catalunya bo i acabada la guerra contra el francès i que saquejaven poblacions i violaven drets bàsics dels seus habitants.
Van escollir per bandera el Sant Crist de la Parròquia i es van enfilar cap a Barcelona, on van alliberar el diputat Francesc de Tamarit i els consellers Vergós i Serra, donant mort al Comte de Santa Coloma “Virrey de Cataluña” i van tenir la ciutat a mercè seva.
Nombroses reunions entre els consellers de Barcelona i els segadors revoltats tingueren lloc a la parròquia de Sant Andreu de Palomar.
