Xirinacs

Aquest espai està dedicat a Lluís Maria Xirinacs, (Barcelona, 6 d’agost de 1932 – Ogassa, el Ripollès, 11 d’agost de 2007), un home sense por que va saber mantenir-se dempeus en les seves conviccions, sense pèls a la llengua i amb el valor d’encarar la realitat del seu temps. “L’agressor és l’enemic, l’agredit és l’amic, encara que sigui violent. Jo he estat a la presó amb gent d’ETA amb les ungles arrancades”. Aquestes són les paraules d’un home nominat tres vegades per al Novel de la Pau, com a reconeixement per les seves formes pacifistes d’oposició. Com a capellà, va fer llargues vagues de fam demanat la separació Església-Estat, negant-se a cobrar pels sagraments que impartia. Com a polític i persona compromesa, a més de lluitar per l’Assemblea Catalana, va mantenir-se dotze hores diàries a peu dret davant de la presó model de Barcelona durant un any i nou mesos, fins que es va aprovar la Llei d’Amnistia del 1977. Va ser expulsat, multat, empresonat i castigat. 

Però això no li va impedir ser un home lliure: “Sabem que la construcció de l’embat de la Pau, ens demana una guerra perpètua, contra el fort mentre siguem febles, i contra nosaltres mateixos quan siguem forts”. 

Veu

Aquest espai representa el valor d’igualtat que significa allò que fa agenollar-se a les persones més altes perquè les més baixes puguin alçar-se sobre les seves espatlles. La igualtat, com a definició pràctica, podria ser l’absència total de discriminació entre tots els éssers humans; però tot i així, és quelcom que va més enllà i que abarca molts més factors. La desigualtat és present al nostre dia dia i en diversos contexts. Podríem parlar de molts tipus de desigualtats; però a L’Harmonia creiem en les persones en sí; en la cooperació, en l’entesa. Per L’Harmonia la igualtat és l’ajuda entre les persones més altes i les més baixes. 

Pangea

Aquest espai representa el valor d’inclusió, que és una transformació social que implica un canvi de mirada en allò que es considera diferent, requerint la interacció de totes les parts en un projecte comú: el reconeixement de la singularitat en la comunitat. 

Pangea va ser un continent on es va concentrar totes les masses continentals de la Terra, fa aproximadament entre 200 i 250 milions d’anys. L’any 1912 el meteoròleg alemany Alfred Wegener va exposar la primera teoria completa de la deriva dels continents. Aquesta teoria explica que el continent original, Pangea, es va fragmentar i que, les diferents masses de terra es van anar desplaçant fins a la posició actual. 

És natural ser diferent, ens fa únics cap als altres.