L’exposició “Pequeño pero matón”, de la il·lustradora Nazareth Dos Santos, posa al punt de mira els micromasclismes i la violència de gènere. A través d’il·lustració, rètols i mural, l’artista mostra la necessitat d’un feminisme intergeneracional per aconseguir la igualtat entre dones i homes. 

L’artista Nazareth Dos Santos reivindica la perillositat dels micromasclismes que s’han normalitzat en el dia a dia ja que, tot i ser petits masclismes, poden tenir conseqüències fatídiques: “Tenim un mal concepte dels micromasclismes perquè no tenen res de micro, ja que poden acabar en situacions de violència masclista molt més greus com un feminicidi“, apunta la il·lustradora.

El canvi de “Yo te amo” a “Yo tu amo”, que la casa s’acabi convertint en una presó per a moltes dones que pateixen violència domèstica o com alguns mitjans de comunicació culpabilitzen les víctimes de violència masclista són algunes de les obres de l’exposició. L’obra ‘Detrás de un gran hombre’ és un mural d’un home de tres metres amb petites dones que li faciliten la vida, que mostra la invisibilització de les dones en les feines de la llar. “Moltes dones es poden sentir identificades amb aquesta obra ja que això encara passa actualment”, diu Nazareth Dos Santos

L’artista Nazareth Dos Santos, integrant del ja desaparegut col·lectiu d’il·lustradores feministes Bravas, vol que el missatge d’aquesta exposició arribi a totes les generacions perquè, diu, només amb el feminisme intergeneracional es pot combatre la violència masclista, per això totes les obres estan tenyides de lila, el color del feminisme. L’última obra de l’exposició recull el concepte de sororitat, on un grup d’amigues insultades pel fet de ser dones, fan bandera dels insults convertint el menyspreu en empoderament.