Recordant la bona experiència de la primera edició, l’any passat, presentem una segona edició de la jornada “Comunitzar la música”, com a lloc de trobada, reflexió i intercanvi d’experiències, sobre formes d’organitzar l’activitat musical, més enllà dels estàndards més comuns de la indústria.

En aquesta edició proposem aprofundir en les connexions entre música i societat, en el poder de l’escolta en la pràctica musical, en les possibilitats i riscos de la tecnologia per a un plantejament autogestionari de la música, en el mandat de la diversitat en l’activisme musical i en imaginar el festival que desitjaríem.

A banda, a la tarda, també hi haurà un temps perquè persones i col·lectius amb projectes propis d’acció o reflexió entorn de la música puguin compartir-los amb altres participants en la jornada amb objectius concrets com contrastar idees, ampliar equip, buscar aliances amb altres, etc.

La jornada “Comunitzar la música” està organitzada pel plenari que organitza el festival Acció Cultura Viva.

Si us voleu descarregar el recull d’aportacions de la Jornada Comunitzar la Música del 2020, feu clic AQUÍ. En aquest document podreu llegir un recull de les persones relatores de la jornada que van ser exposades durant l’acte central de la Jornada del BAM Cultura Viva, celebrada fa més d’un any a l’Ateneu L’Harmonia de Sant Andreu.

Entrada lliure amb inscripció prèvia aquí.

PROGRAMA

09.45 h – Arribada i darreres inscripcions

10.00 h – Presentació de la jornada

10.30 h – Conversa i debat en grup. Cinc grups i debats simultanis

Grup 1. Tecnologia, música i autogestió.

Plantejarem com a problemàtica l’associació que en alguns casos s’ha fet sobre el potencial de les xarxes socials com a entorn des d’on desenvolupar el desig d’autonomia en la música independent, i plantejarem alternatives.

Introdueixen la conversa: Dèlia Español i Rober Martínez.

Grup 2. Quin sentit, limitacions i possibilitats hi ha de sortir del nostre espai de confort en l’activisme musical?

Des de molts espais d’activisme musical es veu com un inconvenient que els entorns siguin tancats i es planteja com a desitjable anar més enllà dels mateixos cercles. Això es concreta en qüestions d’estil musical, d’identitat de gènere, d’identitat cultural, de raça, de nacionalitat, d’edat, d’estatus social i segurament també en altres orientacions. Com veiem aquesta qüestió? Hi ha algun avantatge o inconvenient en mantenir o obrir els mateixos cercles? Com es practica l’obertura? Es pot programar per tothom?

Introdueixen la conversa: Pendent de confirmar.

Grup 3. La música com a reflex de la societat.

De vegades es parla de la música com una producció autònoma que trenca les convencions socials, però segons com ho mirem també podem identificar que la música sempre reflecteix unes relacions i inquietuds del moment, lloc i persones que la comparteixen. Intentem observar-ho? Quines conseqüències tindria aquest efecte mirall de la música? De quina manera la música manifesta, si és el cas, diferents estructures socials, segons els casos?

Introdueixen la conversa: Jaume Ayats i Jordi Roquer.

Grup 4. El paper de l’escolta en les pràctiques musicals.

És habitual que parlem de la música parant atenció a allò que fan els músics i també les diferents estructures de promoció i difusió cultural, però sovint es considera el públic com la darrera pota de l’equació. Aquell que ha de comprar, s’ha d’interessar, etc. Aquest plantejament obvia que la música en si no és res sense l’escolta, i que l’escolta és un condicionant absolut de l’experiència musical. Un acte creatiu, en definitiva. Parar atenció a això pot canviar radicalment la forma de pensar el públic i potser trasbalsar alguna cosa de com entenem la creació i la gestió.

Introdueixen la conversa: Jordi Alomar i Equip Discofòrum.

Grup 5. Joc de rol: Com seria un festival chévere?

Els festivals són com un xiclet. S’anomenen festivals coses ben diferents, des de programacions esteses en el temps fins a grans trobades amb molts artistes en un mateix espai i en pocs dies. També són, els festivals, espais de controvèrsia i hi ha qui els considera llocs idíl·lics d’experiència o també de negoci, i qui els veu com la pell del dimoni. En aquest espai proposem agafar en positiu aquesta característica flexible de la idea de festival i construir, jugant, un festival ideal per les persones assistents.

Introdueixen la conversa: Anna Cerdà i Maria Alejandra Rivas.

13.00 h – Acte central. 

Una posada en comú singular sobre què ha passat a tots els grups.

14.15 h – Dinar

16.00 h – Espai per la cooperació. Diferents persones i col·lectius presentaran propostes i projectes que necessiten col·laboracions i opinions.

18.00 h – Final