Yourcenar va nàixer a Brussel·les (Bèlgica) i educada de manera privada a la hisenda de son pare, al nord de França. Sa mare, belga, va morir, als 10 dies de donar a llum Marguerite, a causa d’una peritonitis i de febre puerperal. Jeanne von Vietinghoff, amb cognom de soltera Bricou, filla d’un arquitecte belga, amiga de sa mare i escriptora, esdevingué la “mare somniada” de Marguerite. En tenir 8 anys, ja llegia Aristòfanes i Racine; amb 10 anys, son pare li ensenyà llatí, als 12 grec antic.

El 1929, Marguerite Yourcenar va publicar la seua primera novel·la, Alexis. La traductora Grace Fick li suggerí d’anar a Nova York, on impartí classes de literatura comparada. El 1937, Grace i ella esdevingueren amants, relació que acabaria amb la mort de Fick, el 1979, d’un càncer de mama.

El 1951, va publicar Memòries d’Adrià, la qual havia escrit amb pauses durant una dècada. Aquesta novel·la fou un èxit immediat entre els lectors i la crítica literària, i es convertí en un clàssic modern de la novel·la històrica. Yourcenar hi recrea la vida i mort d’un dels més grans governants de l’imperi romà, Adrià, qui fictíciamentent escriu una llarga carta a Marc Aureli, el seu successor i fill adoptiu. L’emperador enraona sobre el seu passat i descriu tant les seues fites com dissorts, el seu amor per Antínous, i la seua filosofia particular.

El 1970, Yourcenar va ser escollida com a membre de l’Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique i el 1980, va ser la primera dona a ser nomenada membre de l’Acadèmia francesa. Va ser una de les escriptores en francès més respectades. Publicà diverses novel·les, assajos, poemes, així com tres volums de memòries, i traduí altres escriptors com Virginia Woolf, Henry James i Yukio Mishima.

Activitat a càrrec de Vicenç Vernet, professor i escriptor.
Organitza: Grup d’Amics Gais, Lesbianes, Transexuals i Bisexuals – GAG