Exposició fotogràfica i literària a càrrec d’Anna Falgar. A partir d’imatges i paraules, i des de diferents punts de vista, es crea un personatge que desdibuixa la línia entre el que és real i el que és fictici.

Totes les persones participants van rebre una càmera d’un sol ús amb la premissa: mostrar el seu món a través de la fotografia. Hi havia imatges velades, altres disparades sense consciencia. No tenien el control actual que dona el món digital. Elles miraven i després la sorpresa feia la resta. Unes més poètiques, d’altres més arquitectòniques, totes elles sorprenents.

L’Anna Falgar va fotografiar a totes les persones que formen part d’aquesta exposició, són elles les que han deixat una part seva en cada imatge. No saben quines fotos s’ha triat, ni quina ha inspirat el text que les acompanya. Diverses autores acompanyen amb paraules i des de la seva pròpia visió el món dels altres.

La meva veritat no és la teva i totes dues són vàlides.

Andrea Montero

Diuen que una persona és feliç quan de manera habitual se sent amb l’ànim plenament satisfet. Però poques vegades felicitat i habitud van agafades de la mà i ens hem de resignar a poder gaudir-ne de manera esporàdica. I potser per això, perquè sabem que la felicitat ve i se’n va, que encara l’anhelem amb més força. Un d’aquests moments d’efímera però intensa felicitat esdevé quan després d’un llampec de desventura, arribem a casa, i en obrir la porta ens trobem l’esguard tendre de qui ja fa dies que ens espera.

Mar Ripoll