Wan Hu és el duet format pels músics Jon Fadrique i Joseph L. Avilés, que han passat de ser artistes de carrer a artistes d’estudi. Buscant una alternativa als “omnipresents sons de guitarra/baix elèctrics, bateria i teclats”, els músics han volgut acompanyar-se d’ukelele i contrabaix per crear un espai sonor que, tal com expliquen, enregistra aguts i greus per destacar en originalitat. De la mateixa manera, en els seus temes incorporen el so de “l’harmònica, melodies xiulades i petites percussions que aporten diversitat sonora al projecte”. El duet posa també en valor els arranjaments fets a l’estudi de gravació i destaquen com se senten disposats a “incorporar instruments i instrumentistes de qualsevol tipus sempre que estiguin al servei de la qualitat musical i s’incorporin en benefici del tema que estiguem treballant”.

Els músics van començar a tocar pels carrers de Sant Andreu i Gràcia l’any 2019, cosa que, segons diuen ells mateixos, els va permetre esdevenir un grup “proper”, que arriba a les persones veïnes i connecta amb totes aquelles que decideixen escoltar mitjançant les melodies i els missatges. Tanmateix, es defineixen com una formació “orgànica”, pel so que desprenen la fusta i l’acer dels seus instruments. 

En un moment en què Jon Fadrique i Joseph L. Avilés necessitaven sentir-se representats amb algun referent, els va arribar la història del mític personatge xinès Wan Hu. Explica la llegenda que el personatge va voler viatjar a l’espai exterior al voltant del 2000 a.C. Per fer-ho, va lligar 47 coets a una cadira de vímet que, en esclatar, van acabar amb la vida de l’aspirant a astronauta. Fadrique i Avilés expliquen com, per a ells, “la música representa l’univers al qual moltes vegades hem volgut arribar, la forma de comunicar-nos amb la resta del món” i és per això que prenen el nom d’un personatge que representa “les persones somiadores, els bojos que persegueixen somnis inabastables”. En clau d’humor, el grup deixa clar que, lluny de voler acabar com ho va fer el personatge, la referència “és un homenatge que vol destacar la força que tenen els qui lluiten pels seus somnis”.

Acte inclòs a la festa del 7è aniversari de L’Harmonia.