Aquesta exposició és una mostra de les imatges impactants i insòlites d’una Ciutat Vella recuperada per les famílies.

Inauguració: dijous 8 d’octubre a les 19h

Sobre l’exposició escriu Xavier Antich: «Primer, va ser el confinament, la reclusió, el replegament a la closca dels espais domèstics, l’aïllament. Una estranya i paradoxal barreja de buidatge policial de l’espai públic compartit i d’autoprotecció solidària per evitar el contagi: militars i policia, d’una banda, i, d’una altra, xarxes de suport fraternal. I, amb això, l’apagada, el block out, la interrupció de tots els fluxos econòmics i productius, laborals i escolars mentre l’emergència sanitària era la notícia i els espais clínics, el reducte d’una socialitzat entubada, amb respiració assistida A cada lloc, s’ha viscut de manera diferent. A Ciutat Vella, el barri més turistitzat de Barcelona, on la població veïnal s’havia acostumat a viure com estranya en la seva pròpia ciutat, amb una densitat d’hotels i pisos turístics que fa feredat, la imatge del desert urbà va ser més intensa i eloqüent que a cap altre lloc. De cop, places i carrers apareixien més que buits, buidats: buida la rambla, buida la Plaça Nova, la Plaça Reial, buit el Barri Gòtic, el Raval, Sant Pere, Santa Caterina, la Ribera, la Barceloneta. Sense turistes i amb veïnes i veïns a casa seva, Ciutat Vella era un desert més propi d’un western que del centre d’una gran metròpoli.

Després, va ser el retorn de la vida, que irrompia en els carrers i places amb una intensitat i una força insòlita en les darreres dècades. Oberta l’aixeta dels fluxos urbans, però interrompuda encara la circulació del turisme massiu, les veïnes i els veïns recuperaven els carrers i les places per apropiar-se d’un espai públic del que n’havien estat expulsats. D’aquest retorn a l’espai públic, amb la vida desordenada i imprevisible reinventant els llocs, n’han quedat imatges memorables: imatges que serien material fugisser de la memòria i el record si alguns fotògrafs no haguessin destil·lat, en imatges esclatants de vida, el més rellevant d’aquest retorn de la vida a l’espai públic que té el valor d’un terratrèmol social amb valor de reivindicació i sobretot de projecte de futur compartit.

El fotògraf Sergi Bernal, alhora veí i constructor d’imatges, amb una gran intel·ligència visual, que té molt de visionària, ha estat capturant, durant aquestes setmanes de retrobament de la vida veïnal amb els seus espais, imatges memorables que no són només testimonis del que aviat serà passat, sinó anticipació d’un futur possible. I, de totes les imatges que ha fet, algunes en constitueixen una sèrie poderosa, un fotoreportatge que obliga a pensar: les fotografies dels nens i les nenes de Ciutat Vella redescobrint els seus espais al barri de la Catedral, al barri del Call i Sant Felip Neri, al barri del Palau… Imatges que tenen el valor d’un manifest: els infants ocupant les places i els carrers, apropiant-se’ls, redescobrint l’escala humana a la gran ciutat i la possibilitat de la vida, sense demanar permís, sense atendre a restriccions i exercint, amb una maduresa que constitueix una autèntica lliçó exemplar, la llibertat responsable.

I, amb cada una de les fotografies de Sergi Bernal, la remor insistent d’una pregunta punyent, que ens interpel·la: serem capaços de mantenir-ho? Tindrem prou força per garantir que la vida que hem retrobat als carrers i places, de la mà dels infants, s’hi quedi?»