Ens fa especial il·lusió publicar aquest acte i és que per L’Harmonia és tot un plaer acollir la presentació del primer llibre de l’escriptora andreuenca i periodista de La Directa Mar Vallecillos, qui, també ens presentarà la primera editorial llibres inedependents andreuenca Triangular Edicions. 

Com a la petita Lena en el text que dóna títol a aquest llibre, Mar Vallecillos ens convida també a nosaltres, al llarg de quaranta tres textos, a mirar el món; amb ulls d’infant i, alhora, ulls crítics. Amb ironia, tendresa i sarcasme. En cadascuna d’aquestes columnes publicades a La Directa durant més de dos anys, Mar Vallecillos mira el problema de la vida en comú i a la intempèrie, sí. Però mira també el seu desig de barri, la identitat de classe, la implicació política de decisions governamentals i dels hàbits quotidians més mundans. Mira el dret a l’habitatge, la corrupció nostra de cada dia, la possible renda bàsica, la violència masclista, el racisme, la idea d’èxit i fracàs i les ruptures polítiques pendents. I en cada text, ens convida a impugnar, a cop de mirada, el món donat per descomptat. Bona lectura.

I amb la presentació del llibre, arriba el 22 de novembre el tret de sortida a la primera editorial andreuenca independent de pensament crític i de proximitat. Triangular Edicions ha estat creada per donar sortida a escriptors i escriptores propers, novells i que tenen moltes coses a dir. L’editorial arrenca amb l’Edició de dos llibres consecutius: “Palestina en Blanc i Negre”, del dibuixant Palestí Muhamaad Sabanneh, “Miraràs al Món” de l’andreuenca Mar Vallecillos. Dues apostes arriscades però properes que no deixaran indiferent a qui les llegeixi.

Mar Vallecillos (Barcelona, 1976) no ha publicat cap llibre abans d’aquest. Tampoc no ha guanyat cap premi, ni col·labora habitualment amb tal o qual mitjà. Podria fer la cosa aquesta que es fa ara de dir nimietats dignes de zoom, com que li agraden les canyes ben tirades, cantar ranxeres i una història anònima que es perd rere la cantonada. Però dubta. Li sembla que és un estil que potser està una mica vist. Torna a preguntar a l’editor per què no posen una foto seva aquí, que així ja tindríem una mica d’espai ocupat. L’editor dubta de si la Mar li pren el pèl. Ella dubta de si vol foto o no quan adverteix que podria convèncer l’editor. Dubta també d’aquesta bio i de moltes coses altres coses dubta, però no de l’alegria immensa que li provoca publicar aquest llibre i saber que ve ple d’històries que vessen dels marges de les pàgines. No sap si anònimes, ella ha procurat posar-hi noms, són els noms que fan possible el seu. D’acord, dirà també que al costat del seu nom es pot posar ‘llicènciada en Sociologia i en Periodisme’, per dir alguna formalitat. I que fa temps ja va col·laborar amb diversos mitjans i en projectes de periodisme crític, quan es deia ‘alternatiu’. I que ara treballa de tècnica de desenvolupament socioeconòmic de barris a la seva ciutat, si és que hi ha ciutats d’algú. Dirà tot això, sí, i es quedarà amb una sensació estranya, com de buit, com sempre que ens presentem.