Actualitat

#Batec. Aprendre a estimar com el procés d’anar-nos donant la mà

Des de l’associació GAEDE ens comparteixen algunes reflexions i ens conviden a participar d’una obra col·lectiva i comunitària a través de fotografies:

Recordem amb afecte quan vam formar els primers grups de GAEDE a l’Ateneu l’Harmonia, per tal d’entendre conjuntament què requerien de nosaltres els símptomes de la dependència emocional. Un dels exercicis que practicàvem aleshores, era senzillament sostenir-nos la mà. Cridava l’atenció que una cosa tan senzilla en aparença, ens generes tanta resistència a la pràctica.

Per alguna raó, el contacte íntim amb l’altre, ens resultava molest. Debatíem si la raó era per sentir la humanitat de l’altre (contacte amb la pell, escalfor, etc.) o perquè l’altre sentís la nostra. Aquella presència ens obligava a sortir del nostre refugi en la imaginació. Va resultar ser la metàfora de la tasca que realitzàvem: Sostenir mútuament la incomoditat de ser senzillament qui érem.

Patologies psicològiques com la nostra, que s’observen en l’àmbit de les relacions (neurosi, trastorns de la personalitat, addiccions, etc.), ens encapsulen en relats dissociats de la realitat on vivim. No és que no sapiguem que certs pensaments o actituds ens fan mal, però estem (massa) acostumades a elles. Esdevenen allò que ens resulta familiar. Estem tan ansioses per ser estimades, que com més mal ens fan, més sofriment estem disposades a assumir.

Per tant, no sols ens cal generar noves maneres d’estar, sinó també sostenir-les fins que esdevinguin el costum, l’hàbit, la tradició, la nova casa que ens hem fet. Donar-nos la mà és la nostra manera de crear noves connexions sinàptiques, que ens portin a consolidar allò que la realitat ens retorna. No estem soles, ni boges, ni som inadequades. Avui tenim un missatge a transmetre, i ho fem tan clar i alt com podem: No es tracta de què sentim o què pensem, sinó de com ens hi relacionem.

Si pensar es limita a justificar el primer que se’ns passa pel cap, o si sentir es redueix a reaccionar davant cada circumstància, llavors, ni estem pensant, ni estem sentint. Integrem en els processos terapèutics la humilitat de no saber, per tal de poder saber. És en l’exercici, en la dinàmica per la dinàmica mateixa, on ens donem la mà, no sols amb l’altre, sinó també amb el que hem sigut i amb el que serem. Podem donar-nos la mà, malgrat que no pensem igual, ni estiguem d’acord.

Hem creat un projecte col·laboratiu en el qual ens agradaria que participessis: creem una nova xarxa entre totes, una ruta establerta amb fotografies de mans entrellaçades. Envia’ns la teva per participar


🫱🏻‍🫲🏼
Si vols contribuir a aquesta obra comunitària:* Si us plau, envia’ns una fotografia de la teva mà agafada a la mà d’una altra persona* Pots fer-te una altra foto, però ara posant-te de l’altre costat i amb una persona diferent.

* Procura que es vegin els dits, perquè són els que estableixen la connexió.

* Pots enviar la foto a [email protected] o a través de l’Instagram de GAEDE

* Enviar les teves imatges comporta cedir els drets de les mateixes per a fer possible aquest projecte.

* La teva connexió es publicarà a @assocgaede  segons l’ordre d’arribada.

* Per a més informació visita’ns a https://www.gaede.cat/

Configuració de cookies


Tanca Més informació