El grup de música andreuenc COLUMBA presenta En obres, el 16 d’octubre l’Ateneu L’Harmonia. Després de l’EP Dimarts Kebab i d’haver deixat de ser un projecte en solitari per convertir-se en grup, Columba estrena el seu primer àlbum, format per nou cançons entre el pop d’autor i el pop rock, escrites i produïdes des d’una pregunta molt concreta: ‘qui volem ser en un món que no ens garanteix uns fonaments on agafar-nos?’.
Signat per Martí Ferrer Argemí i Alba Clavell Gallardo, amb el suport de Pau Castellví a la guitarra elèctrica i l’Ale Sáenz al baix i amb una magnífica producció i mescla (i bateries) del Joan Palà, En obres converteix la incertesa en el disc perfecte per ajudar-nos a entendre que mai no estarem acabats.
Entrades a 5€ (+ despeses de gestió), disponibles a través d’aquest enllaç.
Sobre el disc
En obres també és acceptar que mai no estarem acabats, que créixer és una reforma constant i que estar en harmonia amb un mateix és acceptar la incoherència i la contradicció. Fer trenta anys, diu Columba, és descobrir que segueixes envoltat de bastides, esquerdes i plànols que canvien constantment, i aquest és el disc que surt d’acceptar-ho.
Obre amb ‘Qui vull ser’, la pregunta que es van fer quan el projecte en solitari es va convertir en grup, i li dona forma la cançó que dona nom al disc, nascuda d’un poema d’Alba Clavell: una manera d’entendre que potser el que toca no és acabar-se mai, sinó aprendre a gaudir la reforma.
Pel mig hi ha «No t’acabo», la cançó d’amor de l’àlbum, amb la intensitat de la novetat i la gestió de construir un camí amb algú; «+ 30», una oda un punt nostàlgica —i sobretot agraïda— a l’edat que tenen la majoria dels membres del grup; i «Fes-te fotre», el bolet que trenca el disc per la meitat a cop d’humor per reivindicar, sense embuts, que només volen viure plenament parlant la seva llengua.
«Harmonia» torna a l’ansietat i la velocitat de la ciutat —tema recurrent de Columba i picada d’ull directa a Dimarts Kebab — amb un missatge clar: seguim aquí perquè tenim una xarxa que ens sustenta. «Si veig el fum» posa nom a la sobreinformació, el privilegi i la sensació de no saber què fer davant l’horror que veiem cada dia a través de les pantalles.
I l’àlbum es tanca amb «Sempre hi ets», una carta d’amor a la música i un agraïment per haver-se atrevit, per fi, a tirar endavant aquest projecte després de molts anys donant-hi voltes.
En obres és, al capdavall, una fotografia d’un moment molt concret —els anys justos per no ser ni massa joves ni massa grans— i un recordatori que, malgrat tot, estar en obres vol dir estar vius.
