Comencem el mes de juny i amb ell arriba l’estiu. I l’estiu sembla que dona la benvinguda a una de les èpoques més esperades per a molta gent, però alhora també la més temuda: l’època dels macro-festivals.

Entenem com a macro-festivals aquells que tenen un important lucre al darrere, aquells esdeveniments que duren més d’un dia i que acullen diversos escenaris. Però el factor decisiu en la definició és la mida del festival, així com l’impacte econòmic, turístic, ecològic i cultural que deixen al territori.

Des de L’Harmonia tenim clar que els macro-festivals no són el model que desitgem, per moltes raons. No volem gaudir de diversos concerts de música que no tenen en compte la comoditat de les persones assistents, on sembla que les aglomeracions de gent guanyen a costa de generar riquesa i poder per a uns quants. Tampoc volem haver de veure un concert a través d’una pantalla o viure’l a través d’una tarima a 5 metres d’alçada, perquè és allà on perdem la connexió amb l’artista i les vivències comunitàries.

Sovint reflexionem sobre l’equilibri entre créixer i decréixer. I potser és una contradicció el fet de crear un nou cicle en una època on el decreixement hauria de ser l’eix vertebrador de la societat. Per a nosaltres, decréixer no vol dir fracassar. Apostem per una cultura comunitària que dona importància al com i al qui. Que vol cuidar el públic. Que no competeix. Que no busca altes xifres d’assistència i que l’impacte es mesura en altres termes, tenint en compte el territori que habitem, per exemple. No volem un espai més gran per acollir més públic. No volem més escenaris per programar més grups. No volem infraestructures més costoses ni patrocinis de la típica cervesa d’estiu.

Nando Cruz afirma al llibre Macro festivales: el agujero negro de la música que “no todo son macrofestivales, claro. (…) un programa de conciertos esparcidos a lo largo de un mes, donde cada noche actúa un artista distinto y el público puede comprar las entradas por separado, tampoco es un festival: es un ciclo de conciertos”. I això exactament hem volgut fer des de la Comissió de Programació: crear un nou cicle de concerts que s’anomena “La nit és nostra”. Una nova proposta que neix amb l’objectiu de visibilitzar artistes dones i identitats dissidents, d’empoderar-nos dels carrers, de viure sense por, perquè sí, companyes, tal i com canta Roba Estesa: La nit és nostra!

Alhora, pensem que és important aquest cicle de concerts perquè encara a dia d’avui, els cartells dels grans festivals estan conformats principalment per homes cis, amb una estructura jeràrquica on hi ha un cap de cartell, que ocuparà amb lletres grans tota la publicitat i comunicació. Volem fer de “La nit és nostra” una proposta cultural amable i feminista per a tot tipus de públics. Volem construir espais segurs. Volem que ballis, que t’ho passis bé, que gaudeixis dels divendres de juliol. Perquè no ens volem rendir. No volem deixar que guanyin els macro-festivals com a única opció musical. Perquè no volem la Barcelona turística i massificada que s’impulsa. Perquè no ens volem imaginar la vida sense aquests oasis culturals.

Els noms que ompliran el cartell i ens faran vibrar amb la festa, la musica i el ball dels divendres d’aquest juliol són:

Divendres 30 de juny a les 21 GIGI MORRALLA

Divendres 7 de juliol a les 21h METRALLETA RUMBERA

Divendres 14 de juliol a les 21h ROBA ESTESA DJ SET

Divendres 21 de juliol a les 21h DJ NITTAH