La centralista reina espanyola del moment, va decidir fer cas als centralistes barcelonins, que feia força temps que li demanaven, i permetre’ls-hi annexionar Sant Andreu de Palomar, juntament amb alguns altres municipis veïns.
Això va ser el 20 d’Abril de 1897. Fa doncs tot just 124 anys. Que al costat dels 4.000-5.000 que duu habitat els nostre territori, és ben poc.
No es coneix com n’hi deien aquells habitants neolítics, si és que n’hi deien d’alguna manera… tot i que ja ajuntaven els seus morts en una necròpoli, de la zona on avui hi ha l’estació ferroviària de Sant Andreu Comtal.
Els romans ja hi van construir, a partir del 218 a.C., una Via Augusta; un aqüeducte soterrat, que molt posteriorment seria el Rec Comtal…Va ser trobada una estatueta de la Venus Púdica, de cap allà el 200 a.C., la deessa Tanit…
Més endavant, al llarg dels anys, el centralisme barceloní ens ha anat trinxant en ‘districtes’… L’oblit de les arrels andreuenques i signes d’identitat andreuencs en aquests ‘districtes’; actuacions urbanístiques agressives, com ara el Molí, les Masies, la Meridiana, La Rambla, el Nus de la Trinitat, el TGV (A.V.E.), la Ronda de Dalt, el Cementiri, el Carrer Gran… La ‘Fabra i Coats’ amb el repartiment de naus al marge de L’Harmonia; el furt dels terrenys de les Casernes, l’assetjament a entitats, escuts colonials barcelonins als nostres carrers, ‘eixos’ i ‘afectacions’ no volgudes, combatudes i rebutjades…
I el menyspreu per la sensibilitat de la gent de Sant Andreu de Palomar…ens haurien de fer reflexionar.
Som o no som andreuenques? Doncs fem-ho notar!
Oi?
Xavier Gomez (Xagori) – Comissió 20 d’abril
