Com a entitats que gestionem desenes d’equipaments de proximitat a Barcelona creiem que cal fer un pas més i visibilitzar les invisibiltizades, aquelles que també fan possible el dia a dia dels projectes comunitaris sovint des d’una precarietat manifesta: els serveis de neteja.

Són ja diferents les alertes que ens han demostrat que l’actual model imperant a la ciutat és un model caduc, ja sigui des de males pràctiques laborals fins a la dificultat de coordinar i integrar el servei en el projecte comunitari. La gran majoria dels equipaments municipals a la ciutat tenen un servei de neteja subcontractat per part de l’administració i només 3 o 4 empreses ocupen bona part d’aquest mercat.

Davant d’aquesta realitat, des de la Plataforma de Gestió Ciutadana hem realitzat una diagnosi i s’han identificat les següents evidències:

→ El model preponderant via subcontractació des de l’administració és el model que menys satisfà les necessitats dels equipaments. Més de la meitat dels equipaments en aquest model declaren que el servei que reben és insuficient en el marc del seu projecte.

→ Així mateix, també és el model en el que un major nombre de males praxis laborals s’han identificat, i malauradament esteses per les diferents empreses concessionàries. No és el problema d’una sola poma podrida.

→ Les principals males praxis que hem anat identificat en el nombrosos anys d’experiència que acumulen les nostres entitats, estan en relació amb una insuficient coordinació amb el projecte i un material inadequat proveït a les treballadores, així com hores fora de contracte o l’abús de la temporalitat contractual.

→ Pràcticament la totalitat de les treballadores d’aquest servei són dones que treballen a jornada parcial, abocant-les a una situació de vulnerabilitat i precarietat que no s’hauria de tolerar a l’administració pública.

Així doncs, és moment de posar fil a l’agulla i fem les següents reivindicacions adreçades a l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona:

• El model preponderant actual del servei de neteja en equipaments municipals no només no satisfà les necessitats dels equipaments, sinó que a més cronifica la precarietat de les treballadores, dificulta la coordinació i integració amb el projecte de l’equipament, i engreixa les butxaques de 3 o 4 empreses que fan negoci amb els serveis públics i comunitaris.
• Cal avançar cap a un altre model de provisió d’aquest servei ja sigui via la contractació directa per part dels projectes comunitaris amb la dotació pressupostària suficient assignada, o bé a través de la provisió via una empresa pública de serveis, controlada democràticament i que garanteixi unes condicions laborals dignes a les treballadores. Tenim experiències de contractació directa en els equipaments de la ciutat que ens indiquen que és un model a enfortir.
• Transitòriament, i fins al desplegament d’un nou model, cal que les administracions públiques introdueixin i/o reforcin les clàusules socials en les licitacions d’aquests serveis, així com el reforç dels mecanismes de control dels drets laborals i de la qualitat del servei en el desenvolupament d’aquest.

Plataforma de Gestió Ciutadana (PGC).