El 8 de març l’Ateneu L’Harmonia romandrà tancat en motiu de la vaga general feminista. Una vaga que any rere any pren sentit. Perquè ens sobren motius per fer vaga. Perquè volem fer visible el que passa a les vides de cada dona i identitats dissidents. En aquest darrer any, hem vist com la paraula “salut” passava a ser una de les més utilitzades. Però, què vol dir ser una persona saludable? – ens preguntem.

Sobre la sanitat

Ser una persona saludable passa per tenir accés a la sanitat pública, de qualitat, que inclogui una perspectiva feminista i interseccional, en la que la violència obstètrica no hi tingui lloc, on es reconegui la salut sexual i reproductiva i les retallades no hi tinguin lloc.

Serem persones saludables quan tractem, també, la salut mental, la gran oblidada. No som culpables si abusen de nosaltres. No som culpables si ens agredeixen. No som culpables si no arribem a tot el que ens diuen que hem d’arribar. No som culpables si no tenim una vida de les que ens han dit tradicional i socialment que hem de tenir. Ser una persona saludable passa per fer una escolta activa i que se’t permeti viure la vida que vols viure.

Sobre l’habitatge

Actualment l’habitatge no està contemplat com un dret de primera necessitat, sinó com a font d’especulació i negoci. Les dones i persones dissidents tenim més dificultats en accedir a un habitatge, donat a que patim més precarietat laboral, per no parlar de la bretxa salarial. La salut també passa per no conviure amb el teu agressor. La feminització de la pobresa és un fet. A més, l’habitatge és l’espai on també treballem cuidant i fent tasques reproductives. L’habitatge permet sostenir la vida. Desmercantilitzar l’habitatge és salut. Perquè no hi hagi gent sense cases i cases sense gent.

Sobre les cures

La salut també va de posar la vida al centre. I és que durant el confinament s’ha evidenciat, encara més, la sobrecàrrega de les cures. Sectors molt feminitzats, com el de l’alimentació, l’atenció hospitalària, els serveis de neteja, les residències, entre molts d’altres, han hagut de continuar funcionant fent serveis mínims i donant resposta a les necessitats comunitàries, a través de la creació de les Xarxes de Suport Mutu i la solidaritat.

Sobre la interculturalitat

I no oblidem que hi ha companyes sense papers i que no poden accedir a una sanitat o empadronar-se en un habitatge. Estan totalment desprotegides. Sense llar, sense feina i sense cobertura mèdica. Companyes que dia rere dia fan front a múltiples opressions: com a treballadores, com a dones, com a racialitzades i com a migrants. Companyes que sovint dediquen la seva vida a cuidar d’altres. L’organització actual de les cures és sexista, classista, racial i colonial. I qui cuida les que cuidem?

Sobre la precarietat laboral

En totes les organitzacions, projectes i empreses existeix la precarietat laboral. I tindrem salut, física i comunitària, quan la igualtat de gènere sigui present a les estructures i als processos de presa de decisions, entre d’altres. Una precarietat laboral que no ens permet arribar a final de mes. Per un repartiment just de la riquesa, per combatre la feminització de la pobresa. Enderroquem la bretxa salarial i el sostre de vidre.

Sobre l’educació

La salut també va de tenir referents feministes. L’escola és un dels espais més importants on es construeix la identitat i on es perpetuen els rols de gènere. La història que ens han explicat no ens ha tingut en compte. Però les dones existim. I també moltes altres identitats no binàries. Necessitem referents per créixer amb una perspectiva feminista i transinclusiva. Perquè hem d’aprendre que el món no és blanc o negre. Al mig hi ha molts matisos que es mereixen ser llegits i escoltats.

Sobre el sistema

És salut defensar la sostenibilitat i reproducció de la vida des d’una òptica anticapitalista. Com a dones i persones dissidents tindrem salut quan les violències deixin d’existir. La violència és estructural. Durant la crisis provocada per la COVID-19 s’ha fet més evident com s’infravaloren les violències masclistes, en el moment en el que moltes víctimes han hagut de conviure amb els seus agressors.  Front el sistema capitalista i el patriarcat, que ens oprimeix i perpetua rols, fomentem l’economia social i solidària i la transformació social. Per una economia justa, sostenible, solidària i comunitària.

Per tot, és de mínims una sanitat pública, universal i gratuïta, que ens respecti i no perpetuï la violència obstètrica; una educació amb igualtat d’oportunitats per a totes les persones amb una mirada feminista i transinclusiva; que es reconeguin les cures i les tasques reproductives com a treball; que l’accés a l’habitatge sigui un dret i no un luxe;  que s’aturin els desnonaments; que ens continuem formant en els feminismes parant atenció als micromasclismes col·lectiva i individualment,  i que combatem la violència institucional i policial des d’una mirada comunitària, fent un front comú al racisme, al masclisme, al feixisme, a la xenofòbia i al colonialisme.