Les millores de les condicions materials de vida s’assoleixen lluitant.

Aquesta és una constatació que uneix moltes de les experiències que avui dia sostenen projectes de vida comunitària. és un fil conductor a través d’espais com l’Ateneu L’Harmonia, el qual no s’explica sense el coratge amb què les veïnes organitzades i perseverants, ja als anys 70, lideraven accions de desobediència i d’okupació per aconseguir centres socials als barris, amb les idees clares davant la idea del bé comú i d’allò públic: de la gent i per a la gent.

és herència del moviment d’okupació i dels aprenentatges col·lectius que se’n desprenen, com el dret inalienable a l’habitatge digne, l’efectivitat en la lluita d’espais com el Sindicat de llogaters i llogateres, 500×20 o el Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu. I són lluites de resistència contra l’especulació urbanística com la de les veïnes de Pons i Gallarza les que mantenen el fil conductor de les que saben que la lluita dona fruits i que la celebració és col·lectiva.

Gràcies per continuar teixint dignitat, per esdevenir un nou exemple del qual n’hem d’aprendre i que serà referent quan, més endavant, algú reprengui el relat de la nostra genealogia. Enhorabona!