Des de l’Ateneu L’Harmonia hem participat a l’Assemblea d’Entitats per les Casernes des de la que s’ha redactat el següent manifest.

La recuperació dels terrenys de les antigues Casernes, propietat en el seu dia del Ministeri de Defensa (és a dir, propietat pública), va ser propiciada per una històrica lluita veïnal. En aquesta lluita, els veïns i les veïnes andreuenques tenien com a objectiu la seva recuperació per a equipaments públics d’usos veïnals, en cap cas van posar el seu temps i energies perquè tercers, sigui l’Ajuntament, l’Estat o empresaris privats, s’omplissin les butxaques a costa de l’espoli d’allò públic. No podem oblidar, a més, que són un dels pocs terrenys públics urbanitzables per equipaments que ens queden a Sant Andreu.

La recuperació d’aquests terrenys es va fer, tanmateix, mitjançant el tripijoc juridic-administratiu (practica malauradament habitual) de l’autocompra mitjançant un consorci (CZF en aquest cas), entitat de titularitat pública, amb llicència per actuar com si fos privada, no havent de guardar l’ètica que s’exigeix a l’administració pública, prioritzant el benefici econòmic, etc. I és partint d’aquest subterfugi, que ens pretenen convèncer que aquests terrenys són privats, com a únic argument per deslegitimar la nostra denúncia davant l’esquarterament dels terrenys de casernes per la seva venda al millor postor.

Al llarg de més de catorze anys, les entitats hem dedicat temps i esforços, reunió rere reunió, a portar la veu i les necessitats veïnals a la comissió on l’administració pública i les diverses entitats ciutadanes havíem de debatre, discutir, argumentar i consensuar a què es dedicarien els terrenys de les Casernes i, posteriorment, vetllar pel compliment dels acords assolits.

Després de més de catorze anys, només han vist la llum l’escola i el sociosanitari, mentre continuem rebent llargues, i pilotes tora, en reivindicar la resta d’equipaments pactats.

Fa dos anys van saltar les alarmes davant el rumor d’un tanatori negoci privat allà on hi anava un alberg juvenil públic , i malgrat que el rumor dibuixava una realitat imminent, la lluita reivindicativa de veïns i veïnes, va aconseguir dels representants del Districte el compromís de posicionar-se contra el projecte i al costat del veïnat, denegant qualsevol permís d’obra o urbanització d’entorns, amb l’objectiu de paralitzar aquest primer intent de traspàs de terrenys públics a mans privades.

Avui ens assabentem, d’una banda, que aquell compromís era paper mullat per apaivagar els ànims, que s’han venut el peix d’amagat i per l’esquena del veïnat i entitats que els representen, i que un empresari amb la sort de cara o bones amistats, plantarà en terrenys públics el seu negoci privat, fent caure de l’imaginari veïnal un equipament públic pactat, i d’altra, que no hi ha cap propòsit per part de l’administració de garantir que la resta d’equipaments pendents a Casernes siguin públics.

Més enllà d’entrar a valorar si al costat d’on s’ha d’ubicar habitatge dotacional per gent gran, un centre de dia i una residencia d’avis, construir un tanatori és encertat o un exercici d’humor negre, és inacceptable que qui ens governa cregui lícit vendre a pedaços al millor postor la democràcia participativa.

És per tot això que els veïns i veïnes de Sant Andreu exigim:

• Que s’aturi la venda de terrenys públics a favor de Mémora Serveis funeraris.
• Que cap terreny destinat a usos públics sigui venut o traspassat a mans privades.
• Que es respectin escrupolosament els processos participatius i els acords assolits.
• Que tots els equipaments públics pendents al districte esdevinguin prioritat pressupostaria.

No permetrem que Casernes esdevingui un nou engany!

Fotografia: @unentretants (Twitter)