Les primeres persones que omplen la sala Joe Forga la tarda del divendres 10 de febrer agafen posicions. Un cop instal·lades, el protagonisme és per al color groc llampant de les armilles decorades amb xapes, enganxines i frases que no deixen marge al dubte. El col·lectiu de Iaioflautas es prepara per presentar l’acte que ha organitzat: “Usos mercantilistes de la ciutat: cultura, habitatge, espai públic i barris en joc” i per donar pas a la Sindicatura de Greuges de Barcelona, amb el David Bondia i l’Eva Garcia Chueca, que és present a l’esdeveniment.

El propòsit d’aquest activitat és propiciar un espai d’escolta per traspassar a la Sindicatura diverses inquietuds que afecten el veïnat del Bon Pastor i de Sant Andreu. No es tracta de generar un bústia de queixes ni d’escenificar un consell de barri, sinó canalitzar a través d’aquest òrgan diverses qüestions que repercuteixen en el dia a dia. En aquest sentit, David Bondia explica que si veuen que l’afectació és conjunta, es pot fer una actuació d’ofici com ja han fet en altres casos, com per exemple el dret bàsic a l’energia, la problemàtica complexa dels botellots o contra la criminalització dels joves quan es fan polítiques per a aquest col·lectiu sense tenir-los en compte.

HABITATGE

Així doncs, la ronda de paraules comença amb experiències particulars vinculades a l’accés digne a l’habitatge, i aquestes vivències apunten al gran abast col·lectiu de la qüestió, tal i com planteja el Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu de Palomar.  Aquest col·lectiu denuncia que els desnonaments que es fan des de la promotora social d’habitatge de Caritas impossibiliten que les famílies afectades puguin accedir a la mesa d’emergència i acaben en una situació de major vulnerabilitat que si són desnonades per fons voltors. A més, adverteixen que reallotjar famílies a hostals és aberrant, ja que habitualment són lluny del seu entorn social, fomenten el desarrelament i moltes vegades es troben en condicions lamentables de salubritat.

Des de la Sindicatura asseguren que entomen com a queixa aquest fet i que ja hi estan treballant perquè són molts els casos: la problemàtica s’estén arreu de la ciutat. Ara per ara, tenen informació que s’està treballant en una nova licitació per a que qui gestioni el reallotjament de famílies en situació de vulnerabilitat sigui una entitat del tercer sector, i no una del sector turístic, com passa fins ara. Tot plegat fa que les assistents a l’acte es qüestionin el que suposa allotjar persones i famílies desnonades en pensions, hostals i hotels: una estafa als diners públics, ja que molt sovint es paguen preus desorbitats que equivaldrien a lloguers al mateix territori.

Seguint el camí empedregat que suposa aconseguir una alternativa habitacional per a les persones que estan en processos de desnonament, es denuncia el col·lapse i la sobresaturació dels Serveis Socials d’emergència que no poden donar una resposta adequada i acaben desviant les demandes a solucions poc sostenibles i gens estables: habitacions d’hotels a preus desorbitats, més de 80€ la nit, o famílies d’acollida. A la burocratització d’aquests serveis i al circuit infinit on es troben la majoria de persones afectades, cal sumar-hi el joc que fa el poder judicial en aquesta roda i que no demanen si els grans tenidors els estan oferint alternatives. Un cop més, des del Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu de Palomar expliquen que sovint les famílies que hi arriben ja tenen processos judicials en marxa que no els permeten tenir marge de moviment.

EL PREU DEL LLOGUER I LA GENTRIFICACIÓ

El preu dels lloguer a Sant Andreu és un altre gran tema que apareix en la conversa a múltiples veus amb la Sindicatura. La dificultat de trobar un habitatge digne a un preu assequible es conjuga amb els privilegis que atorga el color de pell, el nivell d’estudis, el fet de tenir parella normativa… i tot el que les immobiliàries estableixin com a garantia de solvència.

Aquesta situació arriba acompanyada, o és la conseqüència, de projectes urbanístics com el de la Mercedes Benz al barri del Bon Pastor. D’aquest barri són les persones que prenen la paraula per denunciar la segregació a la que se les vol relegar a causa de la diferència en les rendes i el classisme que s’instal·la en les noves zones urbanitzades, asseguren. A més, tenen clar que la construcció de pisos de protecció oficial en un únic bloc agreujaria la seva estigmatització ja que quedarien envoltats d’altres amb rendes molt superiors. Totes aquestes experiències els porten a reflexionar sobre el rebuig que senten algunes persones cap al barri i que fins i tot reclamen la construcció d’equipaments nous (CAP, institut…) per tal de diferenciar-se’n, quan el que tenen clar és que caldria reforçar i ampliar els que ja existeixen.

Amb tot això, també es posa de manifest que l’aprovació d’un pla que implica 4.099 places noves turístiques al districte de Sant Andreu és una de les raons que porten a l’entorn a la gentrificació i a la precarietat. Algunes persones plantegen que hi hauria d’haver un topall “perquè el turisme no enriqueix la ciutat, ens expulsa i ens precaritza”.

El procés que s’està vivint amb els terrenys de la Mercedes troba similituds en projectes com el 22@, la nova Mina, les tres xemeneies… Un dels membres de Iaioaflautas que assisteix a l’acte té clar que cal aprendre del que ha passat en aquests barris per avançar-se i plantejar alternatives. Ràpidament, un altre assistent matisa que els processos participatius que es proposen acaben sent més deliberatius que decisoris i que no hi ha capacitat d’incidència en les decisions que pren l’Ajuntament. “No és participació allò que ja està licitat i que s’obre a la ciutadania en aquell moment”, es  denuncia.

En atenció als fets exposats, la Sindicatura informa que en breu hi haurà una trobada amb la Gerència del Districte on se li traslladarà el neguit i la preocupació per la gentrificació i expulsió de veïnat que pot suposar el projecte de la Mercedes Benz. De tota manera, les assistents tornen a subratllar que l’única interlocutòria que s’ha rebut ha estat l’acceptació d’una rebaixa minsa de l’alçada dels pisos, l’amenaça de construir al parc a de la Maquinista i la justificació de ser terreny privat per tal de no modificar els plans d’acció de les universitats privades.

Seguidament, apareix en la conversa el tema de la masoveria urbana com a possible solució a aquests processos i s’exemplifica amb el cas de les cases del carrer Pons i Gallarza. Les diferents veus de l’acte conclouen que és una bona experiència però que s’ha de lligar bé perquè no en tots els casos l’acció és tan positiva. No obstant, des de la Sindicatura aposten per provar pràctiques que han funcionat en altres territoris i a l’inrevés, també es parla de la Marca Barcelona i de com fer-hi front.  

USOS ESPAI PÚBLIC

Carrers, places, cultura, comunitat, tot plegat costa de conjugar amb les limitacions creixents per part de l’administració, així ho plantegen quan prenen la paraula des del grup de Diables de Sant Andreu. També apunten que existeix una asfixia burocràtica i fins i tot econòmica amb la realització de tràmits dificilment assumibles i que comporten la privatització de l’espai públic que és justament on sorgeix la comunitat i la cultura popular.

En aquest context, asseguren que la cultura del foc està sent erradicada i denuncien la influència que tenen els eixos comercials per decidir el recorregut d’un correfoc o la ubicació d’una activitat cultural, com les fogueres de Sant Joan o les calçotades. En general, es restringeixen els permisos per a activitats de foc i això impossibilita una part de la cultura que fa d’eix vertebrador de la comunitat. Altres assistents assenyalen que, d’aquesta manera, el que s’impulsa és la cultura de l’oci vinculada al consum i que dóna poder als interessos mercantilistes privats que van en contra d’allò públic, de la vertebració comunitària i la cultura i la vida al carrer.

En aquest sentit, David Bondia i Eva Garcia, s’afegeixen en subratllar la importància de la jugabilitat de la ciutat com a eix cabdal per a la recuperació dels carrers, plantegen fer una aposta en aquest sentit per tal de recuperar l’oci i el joc a l’espai públic. A més, posen sobre la taula la manca de consens en cada districte i la disparitat en l’aplicació de les normatives que generen greuges comparatius, per això anuncien la creació de la gerència de coordinació territorial amb la voluntat de remeiar aquestes situacions.

Un d’aquests casos és el que es viu dins el Recinte de la Fabra i Coats (FiC) on es limiten a 12 les activitats exteriors que es poden realitzar i l’administració s’escuda en el dret al descans del veïnat. Igualment, algunes assistents asseguren que existeix una contradicció amb aquesta limitació ja que al llarg de l’any hi ha usos privatius del recinte que no es tenen en compte. És aquí on els membres de la Sindicatura apunten cal explorar altres solucions, més enllà de les sancions, per trobar un equilibri entre el dret al descans i a l’oci i la cultura, i que no sempre vagi en detriment d’aquesta última.

PRIVATITZACIÓ DE SERVEIS

El recorregut per alguns dels temes més candents del Bon Pastor i Sant Andreu que s’han volgut exposar a la Sindicatura de Greuges de Barcelona, porta la conversa a una pregunta: Per què hi ha tants serveis privatitzats a Barcelona? Algunes persones exposen les seves experiències en casos d’atenció domiciliària i expliquen com veuen la precarització que comporta aquesta pràctica, tan a les persones treballadores com a les que reben els serveis. Els membres de la Sindicatura presents expliquen que des d’aquest òrgan no gestionen les casuístiques particulars però que tenen un ull posat en els contractes externalitzats de l’Ajuntament i que serà un tema destacat en l’informe anual.