D’altra banda, valorem la retirada de l’estàtua d’Antonio López el passat mes de març com una decisió valenta i necessària, però inacabada (s’ha tret l’estàtua, però es manté el pedestal que conté missatges de glorificació del personatge). Ara hem de completar la reparació del greuge que ha suposat, per a la ciutadania d’aquesta ciutat, la presència de l’esclavista durant més d’un segle, i no oblidar mai qui va ser i què representa per a la nostra societat.

Ara més que mai, tenim el convenciment que aquest acte de memòria i reparació s’ha de dur a terme immediatament, no només per la dignificació de la persona d’Idrissa Diallo, sinó contra la deriva racista i xenòfoba que envaeix part d’Europa i que és directament hereva d’unes societats construïdes al voltant de personatges honorats com el negrer Antonio Lòpez. I sobretot per dignificar totes les persones que, com l’Idrissa, pateixen la violència estructural de les injustes lleis de control migratori.

No es tracta, però, d’un canvi atzarós, sinó d’un exercici rellevant de memòria i reparació. En un context en què des de la societat civil organitzada duem anys reclamant un debat públic sobre la memòria històrica de la ciutat i del país, creiem que ha arribat el moment de reparar el dany causat per la figura d’Antonio López. Es tracta d’un doble greuge: d’entrada, pel fet d’haver-se lucrat i haver contribuït així a la riquesa de la ciutat a través de la compra i venda d’éssers humans. Però també pel dany causat en generacions de barcelonins i barcelonines que han hagut d’integrar involuntàriament el nom d’Antonio López a les seves vides. La identitat de qualsevol veí de la ciutat és allò que l’urbanisme va teixint en la memòria, a través d’aquelles experiències viscudes en l’espai públic. La plaça d’Antonio López, doncs, no és només un espai de memòria per l’industrial en qüestió, sinó també per les biografies de tots els barcelonins i barcelonines. Creiem que ha arribat l’hora de deixar d’associar les nostres vides i les dels nostres fills i filles, amb les d’una persona que dedicava la seva activitat professional a vulnerar els drets més fonamentals de les persones. La figura d’Antonio López no ha de caure en l’oblit, ja que la barbàrie que ha permès el desenvolupament de la nostra ciutat ha de ser recordada de forma crítica; als museus i als llibres d’història. Però la seva figura no pot, en cap cas, seguir gaudint d’un monument i d’una plaça dedicada de forma acrítica, en un espai públic per on transcorren les nostres vides.

és per això que més de 15.000 persones han avalat el canvi de nom pel d’Idrissa Diallo. L’Idrissa era un jove guineà que va morir a Barcelona l’any 2012, quan només tenia 21 anys. Va morir mentre estava privat de llibertat al Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca de Barcelona. Les causes de la seva mort no han estat aclarides, tot i que algunes evidències apunten a diverses negligències mèdiques i policials. El cas va ser arxivat immediatament i la seva mort mai no va ser investigada en profunditat. La família no va ser informada de forma oficial i la ubicació de les seves despulles no es van conèixer fins que una iniciativa ciutadana va decidir d’investigar-ho. El seu, és un cas més oblidat entre el de tants africans i africanes anònims que són i han estat víctimes de les polítiques colonials practicades pel nostre país des de fa segles i que han desembocat en el sistema de control migratori actual. Idrissa, però, no va morir al Mediterrani ni travessant la tanca de Melilla com tants d’altres, va morir a Barcelona.

Com a veïns i veïnes de la ciutat li devem una explicació a la seva família i un acte de reparació. Un homenatge, en definitiva, que es faci extensiu a totes les persones que, des de fa més de 500 anys, són víctimes dels negocis que han enriquit occident gràcies a l’espoli de les ex-colònies. Si Antonio López és un símbol d’aquests negocis, Idrissa Diallo ha de convertir-se en el símbol de les incomptables víctimes anònimes que porten segles patint el racisme institucional.

Així doncs, atès que de fet el canvi de nom de la plaça és una decisió que l’Ajuntament pot prendre sense esperar a la multiconsulta, emplacem l’equip de govern municipal a fer realitat la màxima de “manar obeint” i donar resposta urgent a la reclamació feta per més de 15.000 veïns i veïnes de la ciutat.

Tanquem els CIE – Metromuster – SOS Racisme –  IRíDIA – Resistim al Gòtic – ATTAC Catalunya – Ciutat Vella No Està En Venda – La Negreta – La Ciutat Invisible – Col·lectiu Maloka – Mujeres Pa’lante – Migress – No callarem – Ateneu L’Harmonia – Quesoni – La Tremenda – Ateneu 9 Barris – XES Xarxa Economia Solidària – Casal de Joves d’Horta  Queixal d’en Xöves – Associació de Veïnes i Veïns del Barri Gòtic – La PAH – Espacio del Inmigrante – Tras la manta – Unitat Contra el Feixisme i el Racisme – Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes de Barcelona – Hibiscus Asociación de Afroespañolas y Afrodescendientes – Casa Nostra Casa Vostra – Revista Masala