El passat dissabte 14 d’octubre vam rebre la visita de l’associació Gure Lurra Elkartea de Zorrotza (Bilbao), un col·lectiu que treballa en l’àmbit comunitari, vinculant-se especialment als àmbits d’infància i joventut. Ens han fet una visita per veure la tasca social i comunitària que realitzem a Barcelona conjuntament amb altres equipaments veïns com Can Batlló, l’Ateneu Popular de 9 Barris i el Casal de la Prosperitat, quatre espais autogestionats de forma comunitària.

I és que ens ha alegrat molt aquesta visita i que, poc a poc, es vagin teixint comunitats, ja que, en paraules del cantant basc Fermín Muguruza a les declaracions que va fer al mitjà de comunicació andreuenc De Cap a Peus, “que recursos municipals que ens pertanyen siguin invertits en espais autogestionats és una victòria”.

La filosofia de Gurre Lurra Elkartea és la de “creure que la comunitat està composta per diversos actors que, tot i exercir funcions diverses, són fonamentals per al desenvolupament social i per a contribuir a la millora de la convivència i a la cohesió social dels nostres barris.” I en relació als barris no podem deslligar la gestió comunitària del seu territori. és als barris més perifèrics on hi acostuma a haver-hi una tradició associativa i reivindicativa i un teixit sòlid d’entitats i és en aquest sentit que la Gure Lurra Elkartea realitzen la seva tasca conjuntament amb la Jai Batzordea, la Comissió de Festes de Zorrotza.

Contextualitzant, al País Basc trobem els gaztetxes, espais d’autogestió cultural i reapropiació social, que durant dècades s’han erigit com un model alternatiu a la gestió industrial de la cultura o al model de centres cívics, per apostar per formes de gestió en què és la comunitat la que decideix sobre els recursos públics. Des de l’ateneu L’Harmonia creiem que són necessàries associacions com la Gure Lurra Elkartea que incideixin en aquests camps i intentin obrir-ne una escletxa al País Basc.

Estem molt contentes que sorgeixin nous projectes que mica en mica vagin calant en diversos models autogestionats, tot creant així un sentiment de pertinença a la comunitat i reeducant les noves generacions en la recerca del bé comú responsabilitzant amb i per al nostre entorn.