El teu somriure, Txume, com el trobarem a faltar! Ja podies estar enfilat dalt d’una escala traginant un focus, fent una pausa tot cargolant un cigarret a la porta de l’Ateneu, o plegant cables metòdicament al final d’una eterna jornada laboral, que sempre tenies un somriure preparat per a totes nosaltres. Afable i professional, sorneguer i perfeccionista, generós i tenaç, empàtic i previsor, atent i discret, rialler i incombustible. Treballar amb tu sempre ha estat un plaer i una garantia. Amb tu, l’Ateneu teixia la xarxa més segura, discreta i còmplice que qualsevol funambulista pugui imaginar. Amb tu, el somni col·lectiu de L’Harmonia ha crescut i s’ha fet gran.

Sempre combatiu, sovint duies posada una samarreta amb el missatge “Qui sembra la misèria, recull la ràbia”. N’haurem de dissenyar una altra, amb el teu rostre, i substituir “misèria” per “tendresa” i “ràbia” per “amor”. Quin tip te n’has fet, Txume, de sembrar tendresa! En aquests dies difícils ens aferrem a la certesa que el teu amor seguirà brotant, durant molts anys, per tots els carrers d’aquest poble nostre, Sant Andreu de Palomar, que ja t’enyora, i que no seria el mateix si no haguéssim tingut l’enorme sort de tenir-te. I aleshores ens declararem hereves de la teva tendresa, per mantenir-te ben viu en totes i cadascuna de nosaltres!

Gràcies, Txume! T’estimem!