Des de la Federació d’entitats de Sant Andreu i la Comissió Gestora de l’Ateneu L’Harmonia volem posar en valor la tasca que desenvolupem al territori, amb una clara vocació comunitària. També defensem la cultura transformadora com un dret i una funció essencial bàsica que cal garantir.
El passat dilluns 19 d’octubre vam començar la setmana amb un correu electrònic on, des del Districte de Sant Andreu, se’ns donava la següent directriu: tot i que restaven a l’espera de rebre la resolució definitiva del PROCICAT, a partir d’avui mateix quedaven suspeses totes les “activitats comunitàries” tant en equipaments de proximitat com a l’espai públic com a mesura preventiva de la COVID-19. Aquesta mesura afecta a centres cívics, casals de barri, sales per a joves, espais per a joves, casals de gent gran i casals infantils.
Quan diem que volem posar al centre als processos i a les persones ens referim, també, a com ens arriba la informació, de quin tipus i com de contradictòria i poc clara és. Se’ns han donat unes directrius sense haver-hi una resolució clara publicada i hi manquen molts detalls sobre què està permès i què no. Des de la reobertura el passat mes de juny hem fet equilibris per garantir tant la seguretat i salut col·lectives com la presència i funcionament del projecte de l’Ateneu L’Harmonia a Sant Andreu. Però un cop més, veiem com les conseqüències socioeconòmiques recauen en la població més vulnerable i els sectors laborals més desprotegits.
Quan les tres paraules ‘No ho sabem’ passen a ser les més pronunciades al llarg del dia és una alerta que el circuit falla i que les decisions es prenen als despatxos sense comptar amb el teixit associatiu del territori. Amb el ‘no ho sabem’ venen les incerteses respecte a la feina de companyes i talleristes. Al ‘no ho sabem’ s’hi suma el desconcert dels diversos col·lectius dels territoris. El ‘no ho sabem’ és tot el que podem dir sabent que no vol dir res.
El compromís amb la cultura ja és precari per si mateix quan es parla només de grans esdeveniments i festivals o grans equipaments, i en canvi, les cultures de barri, proximitat, perifèriques es visibilitzen com un problema de salut, quan totes hem compartit la corresponsabilitat de que les activitats siguin amb principis de #culturasegura.
Al ‘no ho sabem’ s’hi suma la invisibilització d’aquesta notícia per part dels mitjans de comunicació i a la nota de premsa publicada pel Govern, on comparteix espai amb la limitació d’horari d’obertura de les botigues 24 hores.
És per això que exigim un compromís polític cap a l’àmbit cultural vinculat a la praxi pública, cooperativa i comunitària. La salut comunitària és important. Cuidar-nos no és només una qüestió de mínims sinó allò imprescindible per totes nosaltres.
