Actualitat

Arriba la 3a edició de la Xarxa Poètica del Districte de Sant Andreu

Amb el febrer arriba per tercer any consecutiu una nova edició de la Xarxa Poètica del Districte de Sant Andreu. El 2020 ha estat un any atípic on s’ha evidenciat (encara més) com d’importants són les cures i la connexió amb nosaltres mateixes; com d’important és la cultura, la que ens ajuda a crear noves realitats i horitzons. La que és capaç de traslladar-nos a altres realitats. La que ens fa somiar, reflexionar i créixer. 

Poesia com a diàleg, intercanvi, reivindicació, coneixement mutu, crit i emocions. Per una acció social i comunitària feta paraula i cultura viva.

Diem poesia com a refugi comunitari perquè hem rebut més d’un centenar de poesies escrites pel veïnat del districte de Sant Andreu amb les que diversos murs i parets buides del districte passaran a tenir tot el significat a través d’una acció poètica. Divendres 26 de febrer a la tarda els versos seleccionats prendran el protagonisme, transformant murs que separen en parets que comuniquen, que prenen vida. Aquests es podran visitar amb una ruta guiada que tindrà lloc dissabte 27 a les 12h del matí. A més, alguns micro-poemes estan recollits en exposicions als diversos projectes participants. Un recull de versos per compartir mirades al món, formes d’estimar i formes d’entendre la vida.

El que inicialment era una proposta engrescadora de quatre projectes, en només tres anys ja compta amb la participació de Can Portabella, el Centre Cívic La Sagrera “La Barraca”, l’Ateneu L’Harmonia, l’Espai 30, el centre cívic de Sant Andreu, la Torre la Sagrera, la Biblioteca Trinitat Vella – José Barbero, B-Murals, l’Institut l’Alsina, l’escola Jesús, Maria i Josep i l’Institut Ramon Llull i de la Biblioteca La Sagrera – Marina Clotet. A més, compta amb l’interès de col·laboració i el suport de Can Clariana i l’Intercanviador de l’Espai Jove Garcilaso.

Durant el mes de febrer submergirem Sant Andreu en un mar de poesia, de reivindicació, de cultura. Perquè al cap i a la fi, fem allò que ens agrada: generar debat, generar pensament crític. 

Volem fer de Poètica un crit a favor de la llibertat d’expressió. Expressarem amb paraules tot allò que no podem dir en silenci. Intentarem trobar els límits al llenguatge, perquè ningú no els ha escrit, i només posarem límits al llenguatge sexista, racista, homòfob, i, en definitiva, discriminatori.  Perquè com diria àngel Igelmo, La poesia és una obra mestra de la llibertat. Perquè pensem que la poesia no té limitacions i ens fa lliures, perquè ens pertany i la volem compartir, i perquè la paraula és l’arma més potent per reivindicar drets i lluitar contra les desigualtats.